Sembla que encara m’hagi de despertar d’un somni pesat, estrany, informe i a vegades ridícul…I segueixo allí, observant, a vegades absent i mig passejant sense ni adonar-me’n. Sembla que mai pugui obrir del tot de nou els ulls. Ara només espero el matí. Confusa, però l’espero, per a poder continuar.